David Madí (excap d'estratègia electoral de CiU) i Agustí Colomines (president de la fundació de Convergència) en una conferència amb el Dr. Toni Aira (a la dreta).
És ben cert que aquest és un país petit petit. Tan petit que quatre universitaris joves són capaços d'esvalotar el galliner amb un bloc sense gaires pretensions, més enllà de posar de manifest algunes realitats que alguns s'entesten en amagar. Bàsicament que els catalans no som espanyols i si no anem TOTS junts no val la pena perdre el temps a Madrid. També aquells aprofitadors que intenten vendre un producte farcit de mentides i falsedats per pur interès electoral de partit sense tenir en compte la vocació i el sentiment majoritari unitari de l'independentisme català actual.
Dit això, no direm pas que ens hagi sorprès, però sí que trobem significatiu, l'article que signa avui al Nació Digital el Doctor en Comunicació Política i professor a la UOC, Toni Aira. L'Aira és una d'aquestes joves promeses d'aquest país en allò que fa referència a la comunicació política. Però té un problema: per poder menjar ha de dedicar molt de temps a la docència quan a ell el què li va és ser un spin doctor. Aquesta petita frustració interior a la qual es veu abocada massa gent vàlida d'aquest país, l'ha portat a assenyalar-se dins l'òrbita convergent (quina llàstima que a Catalunya necessitis un carnet d'un partit per poder progressar encara que siguis bo en la teva especialitat). Assessor extern que ha estat durant l'època del segon tripartit del gabinet de Comunicació de Convergència i de la campanya electoral d'Artur Mas, ha estat i és, un home molt proper a David Madí i el secretari de Comunicació del govern de la Generalitat, Jordi Cuminal.
Aira ens dóna la raó tot citant aquest humil web però censura la nostra actitud:
Que Alfred Bosch va ser un dels intel·lectuals de referència i un dels homes de confiança de Josep-Lluís Carod-Rovira en l’era tripartida? Sí. Que va treballar per al tripartit de José Montilla? També. Que el seu cap de campanya, Lluís Salvadó, va ser tres quarts del mateix, i més i tot? Sens dubte. Tot i que “sí”, “també” i “sens dubte” a banda, la resposta podria ser, sobretot, “i què?”. Ara des de la xarxa hi ha webs anònimes que els ho retreuen. I s’equivoquen.
Després li fa una raspallada a l'Alfred Bosch i que cal donar temps a la "nova ERC", aquesta que des del minut ú, que diu l'Aira, es comporta igual que "la vella ERC", per fer tot un avís a navegants de qui és la mà dreta del secretari de comunicació del govern, Jordi Cuminal:
Enfront d’això, cal anar fent. Bosch, tu fes. A Esquerra, com a CiU, i per descomptat com a Rcat i SI, encara queda molt de camí a fer de cara a recompondre espais sincers i útils per al diàleg fluït i constructiu. Per exemple, encara queda superar que des de CiU es titlli d’immadura una ERC que per sistema hagi d’identificar la federació nacionalista amb un lobby que fa negocis. Són etapes a cremar. Són passat. I distreuen de la feina que cal anar fent per superar-lo.
Que CiU se n'adona del greu error estratègic que suposa haver convertit el Partit Popular en el seu soci prioritari al Parlament de Catalunya i haver-lo habilitat en el seu retorn a les institucions catalanes és evident i més atenent a la virulència anticatalana que ens espera amb la victòria electoral del PP a Espanya. De moment ja han anunciat que es peten la immersió lingüística. Tota una declaració d'intencions de l'esdevenidor.
En aquest context, tota aquesta cortina de fum convergent del pacte fiscal necessita d'una nova aritmètica parlamentària per sustentar el govern de la Generalitat a partir de l'ascens al poder del PP a Espanya i és aquí on entra en joc la nova ERC. Una nova ERC més preocupada en recompondre's després d'haver perdut totes les menjadores públiques que li va facilitar el PSOE a Catalunya amb dos tripartits. L'adhesió incondicional d'ERC a la proposta del pacte fiscal va en aquesta línia: que Convergència sigui generosa amb ERC i li sigui fàcil canviar de socis parlamentaris. I això té un preu. I això anirà molt bé a una ERC que a dia d'avui no sap com pagar més de 30 hipoteques que té de locals escampats arréu del país.
I el Doctor Aira, des del pinyol de l'estratègia convergent estant, erigit en l'spin doctor del govern --el què a ell li agrada-- és un facilitador més d'aquesta nova entesa que CiU busca amb ERC ara que la necessitarà. Pura operació de màrqueting polític del qual ell n'és un gran expert.
Per aquells que no voleu que us compliquin la vida amb enginyeria política d'alta volada la cosa es resumeix senzillament: ERC recolza CiU en la seva aposta de legislatura amb el pacte fiscal i la salva del malèfic PP i a canvi anirà recol·locant la seva gent aquí i allà per poder pagar les hipoteques. Això sí, bastit amb la pompositat de que ells són els independentistes i se'ls ha de votar. Molt miserable tot plegat i del tot contrari a l'ideal que perseguim els independentistes d'aquest petit petit país.
Caldrà veure si les bases d'ERC i Reagrupament desitjen aquesta confluència amb CiU i aparcar la lluita per la independència política per salvar Convergència dels seus errors i apostar per un pacte fiscal que tots sabem que no arribarà mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada