Els treballs d'Alfred Bosch per a Juan Antonio Samaranch

Alfred Bosch, l'escriptor i actual candidat per ERC a les eleccions estatals va ser un dels alts responsables de l'organització dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Durant un temps molt dilatat va ser la mà dreta de Josep Miquel Abad, el conseller delegat i màxim responsable del COOB. Un molt jove Alfred Bosch va gestionar diferents aspectes dels Jocs Olímpics, especialment la legitimació de l'operació especulativa i espanyolitzadora dels fastos del 1992. Va ser el principal responsable de l'anomenada Olimpíada Cultural, un organisme instrumental de l'operació de “modernització d'Espanya” a través del projecte olímpic.

Bosch va compartir la direcció del COOB amb personatges provinents dels negocis privat que posteriorment ha estat coneguts per estar implicats en xarxes de corrupció i altres delictes econòmics, especialment Fèlix Millet i Miguel Giménez Salinas, accionista majoritari d'Altraforma. 

Durant els JJOO el jove i ambiciós Alfred Bosch va emmudir davant la detenció de nombrosos independentistes que van ser torturats per la Guàrdia Civil. Tampoc va protestar contra els atacs a mitjans com El Temps o El Punt durant l'estiu de 1992, ni pel fet que la policia espanyola estripava estelades i senyeres a les portes de l'Estadi Olímpic.  

Bosch es va iniciar com a escriptor de narrativa i redactor d’articles d’anàlisi, entrevistes, cròniques de viatge i opinions. Va col.laborar assíduament al Diari de Barcelona, l’Avui, El Temps, El Periódico i Catalunya Ràdio, d’entre altres.

L’any 1984, la seva vida professional va fer un gir substancial, i es va incorporar a la direcció de la candidatura olímpica de Barcelona’92. Després de la nominació, va assumir diverses responsabilitats a l’organització del COOB’92: des de la difusió de l’Olimpíada Cultural, passant pel gabinet de premsa, la política lingüística i les publicacions, fins al moment dels Jocs, en què era adjunt al Conseller Delegat i Secretari del Comitè de Direcció de l’esdeveniment. Acabats els Jocs Olímpics els seus detalls biogràfics expliquen que es va reincorporar al món acadèmic (havia acabat la carrera just el 1984), sense que se li conegui una professió habitual com a font d'ingressos.

El 1987 va escriure textos apologètics del projecte de Barcelona'92, com el document “Com hem guanyat els Jocs Olímpics : llibre - catàleg de la mostra sobre la història de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics de 1992”. Posteriorment va continuar legitimant els JJOO a Barcelona com una operació d'excel.lència, amb escrits com "La història del projecte olímpic", el 1993. Ara bé, Bosch mai es va mostrar crític amb els elements desnacionalitzadors o amb les operacions d'especulació urbanística vinculades a aquest projecte. Tampoc es coneix cap manifestació pública en què Bosch mostrés el seu rebuig als atacs contra la identitat catalana durant els JJOO, ni contra les greus vulneracions de drets humans comesos durant l'estiu olímpic de 1992 per part de la Guàrdia Civil.

Bosch va ser la mà dreta de Miquel Abad, uns dels màxims dirigents dels Jocs Olímpics i exmembre de Bandera Roja i del PSUC durant els anys setanta. Abad va ser la persona que el va introduir entre els alts càrrecs polítics i empresarials que van potenciar la Barcelona'92. Personatges d'un llarg currículum anticatalà i reaccionari com Narcís Serra, Juan Antonio Samaranch i Carlos Ferrer Salat. Posteriorment Bosch va dir d'ell, en to laudatòri, “Allà em vaig fer home: vaig aprendre a treballar, a organitzar-me. En Josep Miquel pertany al cercle dels meus grans amics.”

Fèlix Millet també va ser una persona pròxima a Bosch en el dia a dia dels màxims òrgans dels COOB. Millet i altres tants responsables del COOB que posteriorment ha estat implicats en escàndols de corrupció, com Miguel Giménez Salinas, accionista majoritari d'Altraforma, i durant la promoció dels JJOO responsable màxim del COOB en imatge i comunició, que va haver de declarar durant el “Cas Palau”. Giménez Salinas i Millet van continuar mantenint les vincles per fer els “grans negocis” que havien fet anteriorment al COOB: en concret, durant el procés d'investigació, va declarar haver rebut l'encàrrec de tres feines entre els anys 2006 i 2007 per al Palau de la Música, dirigida pel també olímpic Millet. En aquesta ocasió van ser només unes remodelacions a les sales d'actes per atraure espònsors, dels quals es van cobrar tres factures per un import de 60.000 cadascuna, 180.000 euros en total.

La biografia d'Alfred Bosch ha estat molt poc esbombada malgrat la importància del seu paper com a candidat a les eleccions. Curiosament, una les biografies de Bosch més extenses que es troben a la xarxa, penjada a la web d'ERC de Molins de Rei, passa de puntetes sobre els anys en què va treballar per al COOB, i posa l'accent en els aspectes més exòtics i pintorescos de Bosch. Per a ERC, el seu pas pel COOB i la cohabitació amb persoens com Abad, Samaranch, Narícs Serra o Ferret Salat es resumeixen en el comentari de "Després de la nominació, va assumir diverses responsabilitats a l’organització del COOB’92: des de la difusió de l’Olimpíada Cultural, passant pel gabinet de premsa, la política lingüística i les publicacions, fins al moment dels Jocs, en què era adjunt al Conseller Delegat i Secretari del Comitè de Direcció de l’esdeveniment. Van ser anys moguts, que li van permetre viure de prop un moment històric però que van reduir la seva activitat literària a uns mínims també històrics."

L'Oficina Antifrau investiga els nomenaments irregulars d'ERC a la Diputació

Segons hem sabut per part del sindicat CGT-Catalunya, la seva secció sindical a la Diputació de Barcelona ha registrat a l’Oficina Antifrau de Catalunya un escrit de denúncia en el qual es denuncien 8 nomenaments interins per la via de màxima urgència que va realitzar la Diputació el mes d’agost, 2 d'ells d'Esquerra. Aquests nomenaments són irregulars i no s’ajusten a la normativa que regula la provisió de places a les entitats locals, atès que en cap cas es justifica la seva necessitat i urgència. Gairebé la totalitat de les persones nomenades tenen vinculacions orgàniques amb algun dels partits representats en el Ple, i bona part d’elles eren personal eventual (alts càrrecs) recentment cessats en el moment de fer-se aquests nomenaments.

Fonts jurídiques han assegurat que els nomenaments podrien constituir delictes contra la administració pública contemplats als articles 404, 405 i 406 del Codi Penal espanyol, relatius a la prevaricació dels funcionaris públics.

Els nomenaments es van fer “per la via de la màxima urgència” sense estipular “raons expressament justificades”, tal com exigeix l’Estatut Bàsic de l’Empleat Bàsic (article 10.1). Sobre els nomenaments planen més ombres d’irregularitat, ja que tampoc es van donar explicacions al ple de la Diputació posterior, tal com exigeixen la Normativa de Personal al Servei de les Entitats Locals de Catalunya (article 94.3) i la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (article 291.3). La denúncia presentada per al CGT afegeix que “en el text dels referits anuncis de nomenament tampoc no s’especifica en cap cas el nom de la plaça a ocupar, ni la seva dependència orgànica, ni les funcions a desenvolupar”.

Els polítics d’ERC són Eduard López Domènech, vicesecretari general de Coordinació Interna i Acció Electoral de la formació republicana, i Josep Maria Civis Balasch, coordinador del grup d’ERC a la Diputació. López Domènech ha ocupat càrrecs a òrgans de la Diputació com el Consorci de Comunicació Local, la Xarxa Audiovisual Local o el Patronat d’Apostes. Civis va ser regidor i tinent d’alcalde d’ERC a l’Ajuntament de Sabadell, al qual la Esquerra ha perdut representació. També director general d’Acció Cívica de la Secretaria d’Acció Ciutadana del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, quan aquest era comandat per Ausàs. No és el primer cop que Josep Maria Civis accedeix a un càrrec com a polític, ja que el 17 de gener va ser nomenat com a assessor del grup polític d’ERC en aquesta institució.

Cal destacar que Eduard López Domènech és membre de l'executiva d'Oriol Junqueras i Josep Maria Civis Balasch porta més de 20 anys vivint de sous públics, gairebé el mateix que Duran Lleida.

La Fiscalia Anticorrupció investiga ERC

esprés d'haver destapat en exclusiva un dels casos de corrupció política, compra de candidats i malversació de fons públics més sòrdids dels darrers anys com és la compra per part de CiU del candidat d'ERC per Lleida, Xavier Castellana, avui hem estat coneixedors que la Fiscalia Anticorrupció està investigant ERC, el PSC i ICV per les adjudicacions a dit fetes per la Generalitat de Catalunya a la família reial.

Segons informa El Economista, el govern tripartit forjat per Esquerra de 2003 a 2010 estaria implicat en possibles adjudicacions a dit a l'Instituto Nóos dirigit per Iñaki Urdangarín, Duque de Palma. 

Segons la investigació que està duent a terme la Fiscalia Anticorrupció, els republicans, els sociates i els ecosocialistes, sota la presidència de Pepe Montilla, haurien adjudicat a dit, durant la segona legislatura del tripartit contractes a dit al familiar del Rei d'Espanya, el Duc de Palma.

La Generalitat de Catalunya, de fet, és un dels organismes que està essent investigat per la policia i la Fiscalia Anticorrupció dins la interlocutòria del jutge del Cas Palma Arena, José Castro. Aquesta ha estat una de les raos per les quals l'expresident del PP, Jaume Matas, ha sol·licitat davant l'Audiència Nacional que siguin els seus Jutjats Centrals d'Instrucció els que investiguin  aquesta suposada xarxa de corrupció atès que els delictes s'haurien comès en diversos territoris.

És curiós com PP, ERC, PSC i ICV "van ser enganyats pels gestors de l'Institut Nóos a l'hora de concertar convenis de col·laboració", com diu la defensa de Matas. El cas d'ERC, no obstant és més greu. Com pot una partit antimonàrquic i republicà permetre que el govern al qual dóna suport i sosté faci adjudicacions milionàries a dit al Duque de Palma? 

Un despropòsit més d'ERC que l'acció de la Justícia acabarà esclarint.

Mentrestant us animem a difondre aquestes informacions a twitter amb els hashtags #corrupcioERC i #republicacorrupta

CiU compra el candidat d'ERC a Lleida Xavier Castellana

Xavi Castellana, al mig, flanquejat pel líder d'Esquerra, Joan Puigcercós

Avui us informem en exclusiva de la compra que està fent CiU d'alguns dirigents d'Esquerra. En son més d'un i de dos, però creiem que el cas de Xavi Castellana supera tota expectativa, atès que és el cap de cartell d'ERC a les comarques lleidatanes.

Xavier Castellana i Gamisans, actualment és conseller comarcal del Solsonès per ERC i cap de llista d'ERC per Lleida a les eleccions espanyoles del 20N, malgrat que viu a Barcelona i ha estat membre de l'executiva republicana al barri barceloní de Les Corts. Castellana va ser un d'aquellscàrrecs de confiança provinent de les JERC que amb la forja del primer tripartit va trobar feina a l'administració. Sense tenir cap mena de titulació universitària (va començar la carrera de Física i no la va acabar) fou nomenat l'any 2004 Director de Sistemes d'Informació de Turisme Juvenil de Catalunya, SA (TUJUCA). En aquells moments, TUJUCA, tot i ser un ens que depenia de la Secretaria de Joventut, era una empresa constituïda com a societat anònima i per tant és impossible trobar cap informació d'aquest nomenament al DOGC, ja que tot allò que afecta a l'àmbit de les seves relacions laborals estava sotmès al Dret privat. 

Després del desastre del primer tripartit i amb la convocatòria avançada d'eleccions, Castellana es va quedar sense feina. El seu contracte laboral com a Director de Sistemes d'Informació de TUJUCA fou rescindit i se li va abonar la quitança que pertocava.

El 2006, amb l'edició del segon tripartit o govern d'entesa, es reformula orgànicament la Secretaria de Joventut, i l'antiga TUJUCA passa integrar l'Agència Catalana de Joventut (ACJ), amb la fórmula jurídica d'entitat pública sotmesa al dret privat o públic segons escaigui. Pel que fa al tema de contractacions, s'ajusta al dret laboral i no al conveni de personal laboral de la Generalitat de Catalunya. En aquesta nova etapa, Xavier Castellana és nomenat Director de Serveis de l'ACJ. Castellana serà un d'aquells càrrecs afectes a Puigcercós que pagarà diligentment la carta financera de Xavier Vendrell "Vendrelletti" que va acabar a la Fiscalia i va suposar la dimissió del conseller més efímer de la història de Catalunya.  

Els quatre anys de Castellana com a Director de serveis de l'ACJ van suposar una nefasta gestió de la Xarxa d'Albergs de la Generalitat de Catalunya com poden afirmar els tècnics de la mateixa Agència. Aquesta etapa laboral de Castellana finalitza amb la victòria còmoda de Convergència i Unió el novembre de 2010 cosa que provoca el seu cessament per part de la nova directora general de l'ACJ nomenada per CiU, la senyora Montserrat Suari. 

Però la història del candidat d'ERC per Lleida no acaba aquí. Quan CiU el cessa com a Director de Serveis de l'ACJ, veient que s'ha quedat sense feina decideix reclamar el seu cessament al nou govern convergent emparant-se que abans de ser Director de serveis de l'ACJ havia estat un "tècnic" de TUJUCA, desenvolupant la feina de Director de Sistemes d'Informació, com si el càrrec que tenia fos merament laboral i no de confiança com era en realitat, reclamant d'aquesta manera la readmissió al seu lloc de treball del període 2004-2006 i que havia ostentat durant el primer tripartit, feina de la qual en realitat ja havia estat cessat i finiquitat atès que no se l'havia contractat com a personal laboral tècnic sinó com a càrrec de confiança.

Davant d'aquesta demanada formulada per Castellana a la nova directora general nomenada per CiU, Montserrat Suari, i sense saber ni el motiu ni a canvi de què, el candidat d'ERC per Lleida pacta amb CiU la seva readmissió a l'ACJ amb el càrrec, segons ell mateix afirma al seu bloc, de "Responsable de Processos". 

La realitat, no obstant és ben diferent. El càrrec de Responsable de Processos és fictici. El sr. Castellana no realitza cap mena de feina a l'ACJ i, això sí, passa a cobrar 2.000 euros nets mensuals, el que suposa aproximadament el mateix que cobrava en el període 2004-2006 quan era un "tècnic" a TUJUCA. Així doncs, en aquests moments, Xavier Castellana, s'està embutxacant 24.000 euros nets anuals a càrrec de l'ACJ dirigida per CiU sense desenvolupar cap mena de tasca laboral ni haver-la de justificar. Una mena de pensió per entendre'ns, o el que nosaltres diem, la compra d'un candidat d'ERC per part de CiU.

Tota aquesta informació la hem sabut mitjançant treballadors de l'Agència que no estan d'acord amb aquesta pràctica pressumptament corrupte de donar sous provinents de l'erari públic a persones que no estan obligades a treballar. I des de la més absoluta opacitat que permet el règim jurídic d'aquests ens públics-privats que depenen de la Generalitat, car no es pot trobar aquesta informació al DOGC.

Finalment, voldríem preguntar-nos que mou a un candidat d'ERC a les eleccions a demanar a CiU 24.000 euros nets anuals a una Agència que es finança amb fons públics a canvi de no treballar i sense haver de justificar absolutament res ? Quina és la contraprestació que Xavier Castellana dóna a CiU fruït de la seva compra ? Per què els contribuents hem de pagar amb els nostres impostos la compra de candidats d'ERC que fa CiU en la situació de crisi actual mentre no es fan polítiques públiques d'ajut al lloguer per a joves o d'emancipació, per posar un parell d'exemples ? Què fa Xavier Castellana amb els 4 milions de pessetes que li regala CiU anualment? Se'ls queda ell personalment? Van a ERC com quan pagava diligentment la carta financera de Xavier Vendrell ?

Nosaltres creiem que aquestes pràctiques tenen un nom: compra de càrrecs públics, corrupció política i malversació de fons públics. Els fets que avui denunciem podrien ser fins i tot constitutius de delicte i invaliden Xavier Castellana com a possible electe el proper 20N.

Per tot això demanem a Xavier Castellana que 1) immediatament abandoni la seva candidatura al Congrés dels Diputats, 2) procedeixi a renunciar a aquest salari provinent de l'erari públic per no desenvolupar cap tasca laboral i 3) que torni tota la pasta que porta embutxacada i que pertany als contribuents per desenvolupar polítiques públiques de suport als joves catalans.

Deixi de robar als contribuents, sr. Castellana. 

Carretero contra l'independència fiscal d'Alfred Bosch

El president de Reagrupament, Joan Carretero, va afirmar el passat dijous que el concert econòmic és impossible. "No és que ho digui jo, ho diuen els espanyols", ha recordat. Tot i això, ha indicat que la coalició ERC-RI.CAT que es presenta a les eleccions del 20N donarà suport a CiU per intentar superar el dèficit fiscal que provoca un model de finançament "injust". 

Doncs si del que es tracta és donar suport a CiU, tot vot a ERC és un vot llançat a la paperera i el que caldria és reforçar l'opció de Duran i Lleida per evitar que el PP surti reforçat a Catalunya. Nosaltres, no obstant, som partidaris de l'abstenció activa.

"Sí els ajudarem" va reblar l'exconseller del primer tripartit en referència al Dioni de la Franja. No entenem, a no ser que s'hagin tornat tots bojos a Esquerra com Carretero pot fer mítings contra el concert econòmic, quan aquest és l'eix prioritari i principal de la formació liderada per Joan Puigcercós al Parlament. I més, quan CiU està comprant candidats d'Esquerra per que li donin suport al pacte fiscal, però això ja us ho explicarem demà en exclusiva, que passeu un bon diumege :-)

Jiménez Losantos dóna la recepta per aconseguir l'Estat Català

L'espanyolista Federico Jiménez Losantos va donar ahir la recepta per aconseguir el 2014 el tan desitjat Estat Català. L'home, tot i reconèixer que era millor no dir res per no donar-nos cap mena de pista als catalans, no va poder evitar deixar-ho anar.  I ho va fer a la seva emissora esRadio, on va venir a dir el següent:

"Si yo fuera separatista, votaría nulo, con la banderita esa de la estrellita, o mejor aun, metería una papeleta del PP... cuanto mayor sea la mayoría del PP, mejor para el independentismo... pero mejor que nos callemos para no darles pistas a esos totalitarios... con una mayoría absoluta del PP y ningún diputado separatista en Madrid, la secesión estaría asegurada... ¡Pues que se vayan de una vez, con todos esos titiriteros subvencionados!"

Queda clar que el què veritablement fa por a l'espanyolisme i l'stablishment madrileny és el vot amb l'estelada tal i com proposen els Joves de SI o votar nul amb el PP i l'estampeta d'Escrivá de Balaguer, per exemple, com proposen alguns militants de Reagrupament a Girona. 

La lògica del raonament d'en Federico és apostoflant. A Madrid no li fa cap mena de por una mòmia o un peix bullit sobre qui carregar els neulers, el que si que li fa por és que una majoria anticatalanista totalment forassenyada i històrica com la que aconseguirà el PP el dia 20 no compti amb cap separatista per fer-hi front, cosa que suposarà que els separatistes estiguem a la colònia organitzant la resistència i la secessió.

Per tant, tothom a fer cas de les teories dels espanyolistes i a posar en pràctica la seva eqüació:

VOT NUL + ERC (0 DIPUTATS) + MAJORIA ABSOLUTA DEL PP = INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

Joan Carretero: Donde dije Diego digo digo

La vertadera estratègia del Doctor

S'apropa Nadal i alguns tornen a casa com deia l'anunci del torró. És el cas del líder de l'escissió d'Esquerra Joan Carretero que després de l'estrepitós fracàs electoral que va tenir el passat 28 de novembre ha decidit tornar a la casa gran del poltronisme, Esquerra, aviam si li perdonen la traïció i l'omplen de càrrecs a ell, a la seva amant de 28 anys Sandra Lomas i la seva fidel Sancho Panza, Rut Carandell. Els 800 associats a RCat, moneda de canvi que es quedaran sense càrrec i passaran a ser militants d'Esquerra.

Carretero, en aquesta estratègia de tornar a Esquerra s'ho ha d'empassar tot (com la Lomas, he he he) i si bé fa menys d'un any deia que Reagrupament no s'havia de presentar a les eleccions espanyoles, ara ja no vé d'aquí: 

—Mai no us presentaríeu a unes eleccions espanyoles?

—Ara no. Però no vol dir que d’aquí a un any, la majoria d’associats vulguin participar-hi. Però atès que volem la proclamació unilateral de la independència, la nostra expectativa és el Parlament de Catalunya, no el de Madrid.

Doncs sense que la majoria d'associats hagi decidit re, el doctor de Puigcerdà, erigit en un nou Quixot, ha parlat amb els molins de vent hi ha decidit que sí, que a Espanya ara sí toca. La coherència d'un cadàver polític que busca una sortida a l'atzucac.

Alfred Bosch es queda sol fent el friki

¿Com li diu afectuosament Alfred Bosch a Oriol Junqueras? "Junqui" o "Junkie". En el primer dia de campanya, just després de l'enganxada de cartells, Bosch ja va voler marcar l'estratègia de campanya d'Esquerra per aquestes eleccions, fonamentada en el frikisme i va agafar del braç al president-titella Junqueras (el president real ja sabeu que és Joan Puigcercós) i davant dels militants congregats i dels mitjans informatius va animar tothom a victorejar el 'jefe'. "Au, som-hi tots -va dir l'eufòric cap de cartell republicà- Junqui! Junqui! Junqui!..."

El problema va ser que ningú no va seguir Bosch i que Junqueras feia cara de no saber on ficar-se. Des d'aleshores, l'afectuós apel·latiu "Junqui" no ha tornat a aflorar davant dels periodistes que segueixen la campanya d'Esquerra i s'han centrat en orientar el seu frikisme cap al vulgar traficant Han Solo, potser d'aquí això de "junkie" ;-)